Atrapada per la vida.
cansada de tanta tonteria,
m’assec a veure passar la vida,
com les àvies
que s'asseuen els vespres d'estiu a fer-la petar al carrer amb les cadires de vímet.
I m’assec,
tranquil·la
perquè ja res és per ahir ni res corre pressa,
perquè res es crema i el més important ja ho has fet.
I contemplo la meva vida,
com des de fora, com si no fos la meva, i resulta que,
per un instant,
me n'adono que és la única que triaria!!!
Amb ironies i bromes burletes,
amb moments feixucs i
moments, fins i tot, encara més entrebancats,
amb moments inocentement dolços i
amb moments sexualment salats….
però malgrat tot, aquesta,
és la meva,
la única que podré sentir des de dins…
Així que trio pujar a la muntanya russa
perquè després de la pujada ve,
sempre,
el moment més autèntic i poderós!
Txellbir
0 comentaris
Que t'ha semblat ? comparteix la teva opinió amb tots nosaltres.