Del gris als colors
 |
| Foto d'Alberto Sánchez Mena |
I, inevitablement, cada set dies, torna implacable i amenaçant el diumenge a la tarda.
Després d'un divendres fantàstic, un dissabte genial i un matí de diumenge espectacular, arriba com una aplanadora que m'aixafa minut a minut.
I cada segon em fa sentir més petita i tot se'm fa una muntanya i la negativitat s'apodera de mi! Jo!!!! La que com diu l'Annie, no em sento vestida sense un somriure! Quina ràbia!
I us trobo a faltar però no tinc esma de dir-vos res i penso i repenso com qui va fent el forat més profund...
Vaja, que està clar que tinc, des de sempre, un problema amb els diumenges a la Tarda!
Però per sort, de moment, i a falta de poder tenir tardes de pel·lícula i bon sexe (per prescripció mèdica, evidentment: és important generar endorfines per compensar la buidor ;-P) tinc grans amics que se'n recorden dels meus diumenges a la tarda i em treuen a pasturar!!!
I així, inevitablement, cada set dies, torna a arribar el dilluns i em retorna els colors.
TxellBiR
1 comentaris
Ummm, bona disertacio..Un petonas !!
ResponEliminaQue t'ha semblat ? comparteix la teva opinió amb tots nosaltres.